Pareix mentira que ja haja passat quasi un mes ací. He fet tantes coses i se m'ha passat tan ràpid que estic començant a entendre això de que els anys d'universitat van que volen jeje. Aquesta ha sigut la meua primer setmana d'Universitat i...m'ha encantat. Les assignatures són interessantíssimes i els professor semblen tots excel·lents (ja vorem conforme pase el temps). Tots d'ells pareixen esperar molt de la nostra classe, per tot allò de tenir la nota de cort tan alta i jo, com sempre, tinc por a no donar la talla. Hem començat fortet, ja tinc per a llegir tres llibres i he hagut de comprar dos dossiers però no vaig a deixar-me amilanar tan fàcil. A més ja tenim pràcticament un o diversos treball per assignatura, amb grup o individualment, i si a això l'afegim que dins de dos setmanes tinc les proves del premi extraordinari de batxillertat i no he estudiat quasi res, el panorama pinta pro...estressant.
Ja he fet un grupet d'amics i amigues en classe i són gent super maca, pel que sembla. En classe hi ha de tot, desde pijes rematades fins alternatius de tota classe. Som una majoria de xiques (unes 60 enfront d'uns 20 xics). Esperem que vaja tot bé aquest primer quadrimestre i perquè vaja bé sé que he de fer tres coses: informar-me, treballar i llegir.
En nosotros
Hace 1 semana
1 comentario:
¡Muchas gracias por tu comentario!
Lo leí el día que me lo pusiste, pero me encontraba mal y no te contesté por eso y ya se me ha ido la cabeza xD
Bueno,yo es que cuando escribo no puedo ser sincera.Y aunque escriba algo más impersonal,tipo un relato,todo y todos los personajes van a tener algo mío de alguna manera,así que... No me suelo mostrar con la gente cómo soy, pero escribiendo es otra cosa.Me costó empezar a enseñar lo que escribía y eso,pero ahora lo hago siempre que puedo, me gusta que me lean y que opinen.Y de todas formas, solo una persona, mi novio, en textos así conoce todos los detalles, las ironías, las metáforas...los demás hay detalles que no sabrán e interpretarán como quieran. Eso también me gusta.
Y sí,una de las razones de mi bloqueo es miedo a que no salga como quiero o a que no sea suficiente...Pero bueno, espero ponerle fin pronto.
En finn, nos vemos mañana en clase (¡qué horror!¡qué pocas ganas de madrugar e ir!).
Un beso!
Publicar un comentario