Diumenge 26 d'octubre

M'han passat moltes coses des de l'última vegada que vaig escriure ací. Vaig a intentar fer un recordatori d'allò més important:
La meua tornada al poble per festes: una no sap com troba a faltar les coses fins que no les té davant dels nassos. Quan van vindre ma mare i mon pare a per mi per poc no me pose a plorar de l'alegria i que dir sobre estar altra vegada amb les meues amistats... De vegades em sent molt soles. Al principi intentava fer el que sempre he fet en eixos casos: mantenir frenèticament ocupada, amb el resultat de que em convertia en un màquina eficient i inconscient de fer faena; però una conversa amb Rafa sobre un dia especialment dolent i estrany per a mi em va fer decidir canviar de tàctica. No era activitat frenètica el que necessitava per no sentir-me soles, sinò enfrontar-me al horror desconegut que significava estar a soles i sense res a fer amb mi mateixa. Jo que tant m'estime el poquet que sé sobre filosofia oriental em vaig adonar que vivia, pensava i sentia immersa en una filosofia d'allò més occidental del que m'haguera agradat.
Estic aprenent moltes coses de mi.
El cap de setmana passat vaig anar a la trobada Jaume I amb el voluntariat lingüístic. Era la primera vegada que participa en una activitat organitzada per la SPL (servei de polític lingüística), entre altres, i no coneixia a ningú. Per sort em vaig trobar amb un xic del poble i em vaig ajuntar amb el seu grup, gent molt maca. Vaig conéixer a molta gent i vaig viure un cap de setmana en un ambient super agradable. Vaig conéixer un poc més a Toni, l'amic de Gemma que també ha estudiat periodisme, i que em va oferir els seus apunts i llibres si em feien falta.
Per altra banda, la convivéncia amb la gent del pis va bé. Per la meua part no hi ha cap problema i estic molt a gust. Estic pillant un poquet més de confiança amb Juan, que és el xic més graciós que he conegut em ma vida.
Tant de bó poguera dir que la Universitat va normal però no. Des del dimarts 21 estic formant part d'un revolució estudiantil contra el pla bolonya: he assistit a assemblees, he participat en manifestación, m'he tancat a la facultat amb altes companys i m'he assegut en la tauleta per replegar firmes. Estic contenta perquè estic lluitant contra una cosa injusta, encara que siga una causa de dificil èxit. Quin mèrit tindria sinó?
A més, aquest dijous em vaig desfer per fi de les proves del Premi Extraordinari de Batxillerat. Ja sé, no és que haguera estudiat molt, però el fet de tenir-los a la vista i no estudiar em feia mal a la consciència XD. No van anar tan mal però no vull fer-me il·lusions: hi ha molta competència i molt bona; però almenys jo ho he intentat. Moltes gràcies des d'ací al meu professor de llatí, Vicent, per si ho llig, perquè m'ha ajudat a preparar-me un poc l'examen, fins i tot des de la distància. Ell serà dels primers en saber que tal han anat els resultats.
M'han passat moltes coses, però no són res amb el que em queda per passar. Cada dia que vola aprén un poc més i m'adone de quantes coses em queden encara per aprendre. El meu següent objectiu personal serà prendre eixe fet no com una meta impossible, sinó com una aventura fantàstica que mai no acabarà però que sempre em proporcionara coses bones.