La setmana abans dels examens

En estos moments estic fent una paradeta d'estudiar. Pareix que comence i mai acabe. Sempre encontre més coses per a llegir, més informació per a buscar i sempre les vull fer totes i no tinc temps. Bé, qué anem a fer-li. Al final em presentaré a història del món actual però no a la de comunicació. Just al contrari del que havia pensat! Només me falta el treball de història de la comunicació per acabar i lliurar el de comunicació escrita i economia. He començat HUI a estudiar de vitat. I comence els examens el dia 26...no vull ni pensar-ho.
El cas és que no puc evitar distrau-me per unes coses o per altres. I de totes maneres, si no ho fera així me moriria d'avorriment. No sóc una màquina, no puc estudiar tantes hores seguides! Així que vaig fent paradetes com esta.
Igual me presente a algun concurs literari. M'agradaria presentar el de punts de vista a alguno però no sé com de llarg serà i si se passarà. Vorem. La veritat és que m'abellix participar, tinc ganes de reptes.
Bé, vaig a seguir estudiant. Ara li toca el torn a comunicació audiovisual. vinga, que puc!!!! (autoànims jajaja)

Bon nadal!

Ja estem en decembre. Pareix mentira que ja porte quasi quatre mesos en València, jo sent com si portara aquí molt més temps. I no perquè se'm faça pesat sinó perquè em passen tantes coses que no compren com poden succeir en tan poquet temps. Tinc bones notícies i és que pareix que ja he eixit de la mala temporada que estava passant.
He posat un poc d'ordre en el meu cap i en el meu cor i ara pareix que puc tirar endavant encara que siga a empentes i rodolons.
Acadèmicament, la setmana que ve tinc dos exàmens: un de comunicació escrita, que ja estic estudiant i altre d'agències que també estic en ello. Després de nadal tinc a finals de gener tots el examens de colp (que horror!)i a més 3 treballs per a lliurar (història de la comunicació, comunicació escrita i economia). El de història del món actual preferisc lliurar-lo en juny perquè vull dedicar-li més temps. Així que este nadal m'agradaria fer eixos tres treballs i almenys passar-me els apunts de totes les assignatures i llegir-me quatre llibre!!!. Després ja m'organitzaria la matèria per a estudiar. Franky (el de Oxford!) m'ha donat una idea per a fer el treball però això me desmunta tota la idea que tenia ja feta. No sé qué fer!!!
Ja tinc també més gent per a quedar aquí en València: Isa, Rocío, el meu tàndem francés, Tony i també és possible amb Llorenç, Borja o Ignasi però això ja no depèn de mi.
El dissabte que ve els d'Irlanda farem una quedada aquí en València i el dijous mon germà ve per a quedar-se en el pis perquè té unes jornades de capoeira.
He tornat a escriure! Les bones crítiques d'Ignasi m'han tornat les ganes de seguir amb la història i per ara ja són dotze pàgines. No sé quant s'allargara però estic gaudint al escriure-la.
Mentrestant trobe molt a faltar a Tati, Cristian i Patri i a totes les xiques. Per sort amb ma mare i mon pare parle més perquè me criden per telèfon. Estic desitjant de tornar per nadal (nal com diem al meu poble) i estar amb tots.
Tant de bo isquen les coses bé i no torne als baixons de sempre. Espere que la meua nova tàctica per a espantar-los servisca un poc.
Bon nadals, anònims lectors!

PUFFFF

PUfff, hem passen massa coses com per a dedicar-me a resumir-les ací. Gràcies a la persona (que per cert, no sé qui és) que em va deixar un comentari a l'últim text que vaig escriure i borrar més tard, no m'he enfadat per la seua resposta, si l'he esborrat es perquè no volia que eixa mostra de feblesa tan profunda estiguera campant per Internet. :) Estic passant uns mals moments: per una part, tinc molta faena, per altra, he tornat a allò de sempre (qui me coneix o va llegir el text esborrat sap que vull dir) i per acabar-ho d'adobar, molts errors de convivència per part meua m'han fet perdre la confiança que havien depositat en mi els meus companys de pis. Ara que ja ho sé no tornaré a equivocar-me, en cap dels sentits (i jo m'entenc).
No tot son coses dolentes: les assignatures segueixen agradant-me, tinc projectes molt interessants entre mans i estic rebent alguna que altra satisfacció arran del meu treball en classe. A més, estic consolidant amistats i eixint més i note que porte millor això d'estar soles.
Hui men torne a València. Intentaré seguir endavant, un cap de setmana amb les meues amistats m'ha retornat les forces.
Tati, Cristian, Patri: us estime.
Que pena que a les altres amistats no puga fer altra cosa que trobar-les a faltar.

Diumenge 26 d'octubre

M'han passat moltes coses des de l'última vegada que vaig escriure ací. Vaig a intentar fer un recordatori d'allò més important:
La meua tornada al poble per festes: una no sap com troba a faltar les coses fins que no les té davant dels nassos. Quan van vindre ma mare i mon pare a per mi per poc no me pose a plorar de l'alegria i que dir sobre estar altra vegada amb les meues amistats... De vegades em sent molt soles. Al principi intentava fer el que sempre he fet en eixos casos: mantenir frenèticament ocupada, amb el resultat de que em convertia en un màquina eficient i inconscient de fer faena; però una conversa amb Rafa sobre un dia especialment dolent i estrany per a mi em va fer decidir canviar de tàctica. No era activitat frenètica el que necessitava per no sentir-me soles, sinò enfrontar-me al horror desconegut que significava estar a soles i sense res a fer amb mi mateixa. Jo que tant m'estime el poquet que sé sobre filosofia oriental em vaig adonar que vivia, pensava i sentia immersa en una filosofia d'allò més occidental del que m'haguera agradat.
Estic aprenent moltes coses de mi.
El cap de setmana passat vaig anar a la trobada Jaume I amb el voluntariat lingüístic. Era la primera vegada que participa en una activitat organitzada per la SPL (servei de polític lingüística), entre altres, i no coneixia a ningú. Per sort em vaig trobar amb un xic del poble i em vaig ajuntar amb el seu grup, gent molt maca. Vaig conéixer a molta gent i vaig viure un cap de setmana en un ambient super agradable. Vaig conéixer un poc més a Toni, l'amic de Gemma que també ha estudiat periodisme, i que em va oferir els seus apunts i llibres si em feien falta.
Per altra banda, la convivéncia amb la gent del pis va bé. Per la meua part no hi ha cap problema i estic molt a gust. Estic pillant un poquet més de confiança amb Juan, que és el xic més graciós que he conegut em ma vida.
Tant de bó poguera dir que la Universitat va normal però no. Des del dimarts 21 estic formant part d'un revolució estudiantil contra el pla bolonya: he assistit a assemblees, he participat en manifestación, m'he tancat a la facultat amb altes companys i m'he assegut en la tauleta per replegar firmes. Estic contenta perquè estic lluitant contra una cosa injusta, encara que siga una causa de dificil èxit. Quin mèrit tindria sinó?
A més, aquest dijous em vaig desfer per fi de les proves del Premi Extraordinari de Batxillerat. Ja sé, no és que haguera estudiat molt, però el fet de tenir-los a la vista i no estudiar em feia mal a la consciència XD. No van anar tan mal però no vull fer-me il·lusions: hi ha molta competència i molt bona; però almenys jo ho he intentat. Moltes gràcies des d'ací al meu professor de llatí, Vicent, per si ho llig, perquè m'ha ajudat a preparar-me un poc l'examen, fins i tot des de la distància. Ell serà dels primers en saber que tal han anat els resultats.
M'han passat moltes coses, però no són res amb el que em queda per passar. Cada dia que vola aprén un poc més i m'adone de quantes coses em queden encara per aprendre. El meu següent objectiu personal serà prendre eixe fet no com una meta impossible, sinó com una aventura fantàstica que mai no acabarà però que sempre em proporcionara coses bones.

Ja quasi un mes...

Pareix mentira que ja haja passat quasi un mes ací. He fet tantes coses i se m'ha passat tan ràpid que estic començant a entendre això de que els anys d'universitat van que volen jeje. Aquesta ha sigut la meua primer setmana d'Universitat i...m'ha encantat. Les assignatures són interessantíssimes i els professor semblen tots excel·lents (ja vorem conforme pase el temps). Tots d'ells pareixen esperar molt de la nostra classe, per tot allò de tenir la nota de cort tan alta i jo, com sempre, tinc por a no donar la talla. Hem començat fortet, ja tinc per a llegir tres llibres i he hagut de comprar dos dossiers però no vaig a deixar-me amilanar tan fàcil. A més ja tenim pràcticament un o diversos treball per assignatura, amb grup o individualment, i si a això l'afegim que dins de dos setmanes tinc les proves del premi extraordinari de batxillertat i no he estudiat quasi res, el panorama pinta pro...estressant.
Ja he fet un grupet d'amics i amigues en classe i són gent super maca, pel que sembla. En classe hi ha de tot, desde pijes rematades fins alternatius de tota classe. Som una majoria de xiques (unes 60 enfront d'uns 20 xics). Esperem que vaja tot bé aquest primer quadrimestre i perquè vaja bé sé que he de fer tres coses: informar-me, treballar i llegir.

Segona setmana en València

Esta setmana vaig tornar a València dimarts, després d'haver emparellat unes quantes coses pendents en el poble, entre elles, una visita a la perruqueria, que ja feia falta jeje. Esta setmana hem estat tots junts, he passat molt de temps amb Rafa i Juan, que són la canya i ens l'hem passat xarrant i passejant. En poques paraules, d'estudiar poquet. M'he acabat el llibre que estava llegint. Típic Carlos Ruíz Zafón, regressions al passat, el toc esotèric, el vocabulari riquíssim i les comparacions precioses però es dificil superar La sombra del viento. Això és la punyeta de escriure una obra mestra, que tot el que anirà després quedarà a la seua sombra, i el sabor agre de no poder superar-se a si mateix en els llavis.
Este cap de setmana sí que l'he passat soles. El dissabte passat em vaig anar amb Borja de per ahí un ratet i m'ho vaig passar bé, però aquestos dies m'he entretingut llegint, netejant, escoltant música i poc més.
He estat intentant traduir els textos que em va passar el Vicent, però la falta de pràctica em fa molt lenta i estic super torpe. I això que el text segons ell era fàcil, vaig a decebre-lo, de vitat. És una cosa com el que li pasa a Carlos Ruíz Zafón, està clar, jo no he escrit ninguna obra mestra, però he tingut el llistó tan alt durant aquest curs, que ara sent que en les proves eixes vaig a ser, no sé, mig mediocre, que no vaig a poder superar-me a mi mateixa, i molt menys a tota la resta de gent super inteligent que hi va.
Bona notícia, hui he estat ballant dansa del ventre, improvisant. És una bona notícia perquè feia molt que no ho feia però hui ha sigut una llarga sessió per a despertar el cos i els moviments. Com sempre, mai no podré desfer-me de la meua pròpia exigència, que m'acosa...subtilment.

Primera setmana en València

El dilluns, jo, una maleta de 25 kilos i una gran bolsa amb sabates, vam agafar el tren amb destinació València. Anys desitjant viure fora, mesos lluitant per una nota per poder estudiar en València i ara ja estic aquí. Estic feliç.
Esta primera setmana l'he passat sobre tot amb Rafa. Amb Juan vaig estar només dimarts i amb Almudena solament divendres.
Ha sigut una convivència molt agradable. Hem xarrat molt, ens hem passejat i ens hem rigut perquè sóc un desastre en la cuina. Cosa que pense canviar este any, està clar, jeje. Rafa també m'ha ensenyat a jugar a un joc de cartes. Me ric molt jugant perquè al principi era super lenta i ara que reaccione més rapidament sempre faig un xiclet i colpeje ben fort la taula cada cop que agafe la carta XD.
Rafa i Juan van a introduirme en el món del manga i de vore pel.lícules de les bones. Una cosa boníssima que m'ha passat és que he encontrat un gimnàs ací al que si que aniré. Les mestres són boníssimes: la de aerobic i step fa coreogràfies xulíssimes i m'encanta com balla la mestra de dansa del ventre, que a més, la clase que dona es super avançada i per fi vaig a aprendre moviments més complicats. L'ambient és la mar d'agradable, les màquines estàn novetes i hi ha un xic que te fa un planning i que te aconsella i t'ajuda a aconseguir els objectius que te proposes.
He estat anant tota la setmana i estic cruixida jaja però m'encanta.
Per altra banda, he descobert una cançó de Tiziano Ferro preciosa que me va fer pillar paranoies ahir a la nit quan em vaig quedar soles perquè Rafa i Almudena se'n tornaven al seu poble. Es diu "Alucinado" i és super trista, molt intensa.
Ara m'estic llegint "El juego del ángel" de Carlos Ruíz Zafón, me l'ha deixat Rafa i el vaig començar ahir per la nit.
No tinc res de ganes d'estudiar per a les proves del premi extraordinari de batxillerat però com encara queda un mes, així que no me preocupe.
Ja tinc els papers de la matricula i de la beca arreglats, així que només me queda esperar a que comence el curs per a organitzar-me la rutina, de mentres...a passar el temps de per ací!!!
Pdt: tinc un presentiment.