Ja quasi un mes...

Pareix mentira que ja haja passat quasi un mes ací. He fet tantes coses i se m'ha passat tan ràpid que estic començant a entendre això de que els anys d'universitat van que volen jeje. Aquesta ha sigut la meua primer setmana d'Universitat i...m'ha encantat. Les assignatures són interessantíssimes i els professor semblen tots excel·lents (ja vorem conforme pase el temps). Tots d'ells pareixen esperar molt de la nostra classe, per tot allò de tenir la nota de cort tan alta i jo, com sempre, tinc por a no donar la talla. Hem començat fortet, ja tinc per a llegir tres llibres i he hagut de comprar dos dossiers però no vaig a deixar-me amilanar tan fàcil. A més ja tenim pràcticament un o diversos treball per assignatura, amb grup o individualment, i si a això l'afegim que dins de dos setmanes tinc les proves del premi extraordinari de batxillertat i no he estudiat quasi res, el panorama pinta pro...estressant.
Ja he fet un grupet d'amics i amigues en classe i són gent super maca, pel que sembla. En classe hi ha de tot, desde pijes rematades fins alternatius de tota classe. Som una majoria de xiques (unes 60 enfront d'uns 20 xics). Esperem que vaja tot bé aquest primer quadrimestre i perquè vaja bé sé que he de fer tres coses: informar-me, treballar i llegir.

Segona setmana en València

Esta setmana vaig tornar a València dimarts, després d'haver emparellat unes quantes coses pendents en el poble, entre elles, una visita a la perruqueria, que ja feia falta jeje. Esta setmana hem estat tots junts, he passat molt de temps amb Rafa i Juan, que són la canya i ens l'hem passat xarrant i passejant. En poques paraules, d'estudiar poquet. M'he acabat el llibre que estava llegint. Típic Carlos Ruíz Zafón, regressions al passat, el toc esotèric, el vocabulari riquíssim i les comparacions precioses però es dificil superar La sombra del viento. Això és la punyeta de escriure una obra mestra, que tot el que anirà després quedarà a la seua sombra, i el sabor agre de no poder superar-se a si mateix en els llavis.
Este cap de setmana sí que l'he passat soles. El dissabte passat em vaig anar amb Borja de per ahí un ratet i m'ho vaig passar bé, però aquestos dies m'he entretingut llegint, netejant, escoltant música i poc més.
He estat intentant traduir els textos que em va passar el Vicent, però la falta de pràctica em fa molt lenta i estic super torpe. I això que el text segons ell era fàcil, vaig a decebre-lo, de vitat. És una cosa com el que li pasa a Carlos Ruíz Zafón, està clar, jo no he escrit ninguna obra mestra, però he tingut el llistó tan alt durant aquest curs, que ara sent que en les proves eixes vaig a ser, no sé, mig mediocre, que no vaig a poder superar-me a mi mateixa, i molt menys a tota la resta de gent super inteligent que hi va.
Bona notícia, hui he estat ballant dansa del ventre, improvisant. És una bona notícia perquè feia molt que no ho feia però hui ha sigut una llarga sessió per a despertar el cos i els moviments. Com sempre, mai no podré desfer-me de la meua pròpia exigència, que m'acosa...subtilment.

Primera setmana en València

El dilluns, jo, una maleta de 25 kilos i una gran bolsa amb sabates, vam agafar el tren amb destinació València. Anys desitjant viure fora, mesos lluitant per una nota per poder estudiar en València i ara ja estic aquí. Estic feliç.
Esta primera setmana l'he passat sobre tot amb Rafa. Amb Juan vaig estar només dimarts i amb Almudena solament divendres.
Ha sigut una convivència molt agradable. Hem xarrat molt, ens hem passejat i ens hem rigut perquè sóc un desastre en la cuina. Cosa que pense canviar este any, està clar, jeje. Rafa també m'ha ensenyat a jugar a un joc de cartes. Me ric molt jugant perquè al principi era super lenta i ara que reaccione més rapidament sempre faig un xiclet i colpeje ben fort la taula cada cop que agafe la carta XD.
Rafa i Juan van a introduirme en el món del manga i de vore pel.lícules de les bones. Una cosa boníssima que m'ha passat és que he encontrat un gimnàs ací al que si que aniré. Les mestres són boníssimes: la de aerobic i step fa coreogràfies xulíssimes i m'encanta com balla la mestra de dansa del ventre, que a més, la clase que dona es super avançada i per fi vaig a aprendre moviments més complicats. L'ambient és la mar d'agradable, les màquines estàn novetes i hi ha un xic que te fa un planning i que te aconsella i t'ajuda a aconseguir els objectius que te proposes.
He estat anant tota la setmana i estic cruixida jaja però m'encanta.
Per altra banda, he descobert una cançó de Tiziano Ferro preciosa que me va fer pillar paranoies ahir a la nit quan em vaig quedar soles perquè Rafa i Almudena se'n tornaven al seu poble. Es diu "Alucinado" i és super trista, molt intensa.
Ara m'estic llegint "El juego del ángel" de Carlos Ruíz Zafón, me l'ha deixat Rafa i el vaig començar ahir per la nit.
No tinc res de ganes d'estudiar per a les proves del premi extraordinari de batxillerat però com encara queda un mes, així que no me preocupe.
Ja tinc els papers de la matricula i de la beca arreglats, així que només me queda esperar a que comence el curs per a organitzar-me la rutina, de mentres...a passar el temps de per ací!!!
Pdt: tinc un presentiment.